El múltiple concepte jurídic de gran tenidor

Resum

La figura del gran tenidor d’habitatges ha estat objecte d’una prodigiosa inflació normativa i d’una sorprenent manca de coherència en la seva definició i conseqüències jurídiques. El legislador, incapaç d’articular una definició única i operativa, ha anat improvisant conceptes fragmentats segons convingui al procés, la transmissió, l’arrendament, el registre o la fiscalitat, i ha generat un laberint legal que dificulta la tasca de notaris, professionals i ciutadans. La introducció de les «zones de mercat residencial tensionat» i la proliferació de registres i obligacions sancionadores no han fet més que afegir graus de confusió i inseguretat, amb repercussions evidents sobre el mercat immobiliari i sobre l’exercici de drets fonamentals. Aquest article repassa amb esperit crític les contradiccions, els buits i les paradoxes del «gran tenidor», i reivindica la necessitat d’una reflexió legislativa serena que restitueixi la seguretat jurídica i la racionalitat a un sector vital per a la convivència i l’economia.